A
Xerez, una de freda i una de calenta per als germans Vinyes.
Joan torna a ser el més ràpid en els entrenaments oficials.
Amàlia
i Joan Vinyes van saldar el meeting final de la Copa d’Espanya de
Resistència amb dos resultats totalment oposats. D’una banda
van haver d’abandonar en els primers compassos de la primera carrera,
mentre que en la següent les coses van sortir molt millor malgrat
que l’inici no va ser gens favorable per als seus interessos. La
sisena plaça va premiar la tenaç actuació dels pilots
andorrans i la del seu equip. Monlau Competició, que van treballar
ràpid i bé, entre les dues proves, per poder seguir competint
després dels problemes de la carrera inicial.
El meeting del circuit de Xerez va estar marcat per la forta pluja que
va caure durant divendres a la nit, pràcticament tot el matí
de dissabte i de manera més feble en l’última jornada.
Dissabte en el moment d’iniciar els entrenaments lliures, la pista
tenia algunes zones brutes de fang, encara que el problema de major envergadura
que van haver de solucionar els organitzadors va ser l’estat en
que van quedar els vials de serveis que no permetien el trànsit
dels vehicles d’assistència en el cas que es produís
alguna emergència.
L’activitat a la pista no es va poder iniciar fins al migdia de
dissabte moment en què es van iniciar els entrenaments oficials
de les diferents categories que competeixen en un meeting de la Copa d’Espanya
de Resistència.
Entrenaments oficials: Així doncs, sense opció
a disputar les sèries d’entrenaments lliures, els germans
Vinyes van afrontar de manera ben diferent els cronometrats, mentre Joan
no tenia cap problema a recordar les referències d’altres
participacions a Xerez, Amàlia va haver de sortir a competir tan
sols amb els consells teòrics que li va donar el seu germà
en el box per aconseguir un bon registre en aquests entrenaments. El resultat
es pot catalogar d’excel·lent, Joan va marcar la seva quarta
pole (1’57.202) consecutiva de la temporada i la seva germana va
aconseguir un lloc en la part mitjana de la graella de sortida després
d’acabar a la 15a., posició (2’02.039) en la seva estrena
a la pista andalusa.
En aquesta ocasió es pot dir que Joan va aconseguir un gran temps
a la primera, la veritat és que sí. He iniciat
la mànega donant un parell de voltes per tenir un primer contacte
amb la pista. Després de passar pel box a canviar rodes i saber
quin era el millor temps fins a aquell moment, he fet la volta d’escalfament
i a per totes. En aquesta ocasió tot va sortir perfecte i vaig
rebaixar en gairebé un dècima el temps d’Alvaro Rodriguez.
Havíem aconseguit el primer objectiu del cap de setmana.
Per la seva part Amàlia també estava molt satisfeta del
seu registre i sobretot de la manera que ho va aconseguir, abans
de començar la meva mànega d ‘oficials tenia molt
clara la teoria però faltava que el pas a la pràctica fos
el correcte. En el moment de la veritat tot va sortir bé, estar
en la part mitjana de la graella sense haver tingut opció ha fer
cap volta d’entrenaments lliures crec que és un bon resultat.
Espero polir alguns detalls en les carreres i poder barallar-me per un
lloc entre els millors.
La previsions d’Amàlia no es van poder complir a la Primera
Carrera. No havia superat ni tres corbes del traçat de
Xerez, un lleuger toc amb un rival li va portar a trobar el mur de protecció
deixant la part davantera del cotxe bastant tocada. Una vegada en el box,
els tècnics de Monlau van comprovar que el motor no tenia solució
i ... van posar fil a l’agulla per canviar-lo.
En un temps rècord van aconseguir fer el canvi i Joan va poder
iniciar la Segona Carrera des de la pole. Les primeres
voltes van ser un verdader calvari per al pilot andorrà que amb
pneumàtics per a asfalt sec no aconseguia mantenir el León
dins d’una pista amb zones humides. Joan va baixar fins a la 12a.,
posició, però es podia intuir que la recuperació
era possible ja que l’asfalt s’estava assecant. I així
va ser, en el moment de relleu Joan havia pujat fins al quart lloc i Amàlia
amb un excel·lent ritme en les seves primeres voltes en bones condicions
en el traçat de Xerez va saber aguantar en la sisena posició.
Un excel·lent resultat si tenim en compte en les condicions que
s’ha desenvolupat el cap de setmana a la pista de l’esmentada
localitat.
No van aconseguir el podi, que era el segon objectiu que s’havien
marcat per a l’última prova de la copa espanyola de resistència
però Joan donava per bo el resultat, malgrat tot me’n
vaig de Xerez amb un regust amarg, l’inici de la segona carrera
crec que no ha estat bo, altres vegades el cotxe amb l’asfalt humit
i les rodes de sec ha tingut un comportament més noble. M’hagués
agradat acabar al podi sobretot per la meva germana, crec que ha protagonitzat
el millor cap de setmana de la temporada en una pista que no coneixia
i pels mecànics que han fet un gran esforç per tenir el
cotxe en condicions per disputar la segona carrera. Per
la seva part Amàlia valorava de manera positiva el seu pas per
Xerez a pesar del moment complicat que va passar en la primera carrera,
Tenia moltes ganes de competir, era l’última
prova de la copa i tenia moltes ganes de rodar en una pista que les sensacions
que vaig tenir en els assajos oficials havien estat molt positives. A
les primeres de canvi et veus fora de la competició i a més
semblava descartada la participació en la segona carrera, ... Per
sort hem pogut sortir i almenys hem tingut opció de lluitar per
estar una vegada mes amb els millors.
Els germans Vinyes tancaran la temporada de resistència amb la
participació a les 24 hores del Circuit de Catalunya que es disputaran
el mes de novembre vinent, concretament els dies 22 i 23.
Servei de premsa.
